Lo galerian de Frederic Mistral, versió de Patric

El proper divendres el cantautor occità Patric farà un concert al Tradicionàrius, acompanyat de dos grups catalans que fan música d'arrel occitana: Kaj Tiel Plu i Mirabèl.
Patric va ser (amb Martí i Delbeau) un dels iniciadors de la Nòva Cançon Occitana. El seu primer disc el va publicar el 1969 el Centre d'Estudis Occitans de la Universitat de Montpelhièr. Un disc petit amb quatre poemes de Miquel Decòr musicats. En el petit text de presentació d'aquest disc és, precisament, on Robèrt Lafont dóna nom al moviment. Entre els mèrits de Patric destaca que va ser el primer que va adaptar L'estaca a l'occità.
Us deixo, per anar fent salivera, la versió de Patric de Lo galerian. Lo galerian és una cançó extreta de l'obra de teatre La reina Jana (1890), amb text de Mistral sobre una música tradicional. Ens explica com un condemnat a galeres, tancat dins del ventre de la nau, s'imagina els llocs per on passa el vaixell pels sons que li arriben ja que no pot veure mai l'exterior. Ens ho pot fer més proper recordar que molts catalans, fets presoners de l'exèrcit francès durant la Guerra de Successió, van acabar els seus dies d'aquesta manera. És una cançó que a mi m'agrada moltíssim.

La lletra:


Ieu ausi amont lo gau
Que canta sus lo teume
Adiéu patron Sigaud
Lo brande de Sant-Eume
Lo gau ò non lo gau
Fasèm coma se l'è-è-ra
Lanlira, lanlèra
E vòga la galèra
Ieu ausi lo siblet
Dau mèstre d'equipatge
Adiéu lo risolet
Deis filhas dau ribatge
Siblet ò non siblet
Fasèm coma se l'èra
Lanlira, lanlèra
E vòga la galèra
Ieu vèsi Garlaban
Amé la Santa-Bauma
Fau metre pè sus banc
La Magdalena embauma
S'aquò's pas Garlaban
Fasèm coma se l'èra
Lanlira, lanlèra
E vòga la galèra
Ieu vèsi au mirador
Roson tot'esmoguda
Amé son mocador
Nos fa la benvenguda
S'es pas lo mirador
Fasèm coma se l'èra
Lanlira, lanlèra
E vòga la galèra