Bernat Lesfargas

Aquí teniu un petit poema d'un dels meus poetes occitans preferits, el llemosí Bernat Lesfargas. El vaig traduir per al curs d'iniciació a la literatura occitana del CAOC, a finals de l'any passat i no sé perquè no havia pensat mai a penjar-lo, tret del recull Ni cort ni costier, un llibret deliciós publicat el 1970:

CATALUNYA

Dic: Catalunya

i veig la vora de la mar

i sa llengua salada dins una calanca.

Els pescadors

donen al peix son nom de peix.

Dic: Catalunya

i veig al peu dels cingles

una església romànica

i bec al peu dels cingles

per aturar ma set.

I la gent del camp

dóna a la font son nom de font

al blat son nom de blat

i a l'ocell son nom de vent.

Dic: Catalunya

i veig homes que treballen

dins de ciutats que son destí

es farga en llengua catalana.

El pa, l'amor, la llibertat

en dreta llengua catalana.

Dic: Catalunya

i el cor em dol

per mon poble occità

que s'ha posat als cabells

les plomes de tres colors

d'un horrible gall.

I bada que badaràs

en llengua torta i francimanda.

Dic: Catalunya

per mor que sóc un home

que vol una pàtria

no un taüt. Que vol un bressol.

Oh Catalunya!

Quantes en donaria

ara que sóc arribat al mig de ma vida

quantes anyades

de les que em resten

per veure sobre Barcelona

onejar les quatre barres.

I quantes perquè d'aquesta primavera un fremiment

saltant per sobre els Pirineus

vingui a fer estremir-se els marges de ma Dordonya

i se senti més alt encara

pels termes negres i verds del Llemosí

on s'acaba nostra llengua.

Ho veuré, això?

Veuré sobre aquesta terra estèril

tímidament créixer alguna violeta

i bufar un vent

que destrueixi tot aquest femer?

A tu m'abraço, Catalunya

i espero.

Espero.

VERSIÓ ORIGINAL:

CATALONHA

Disi: Catalonha

e vèsi l'orle de la mar

e sa lenga salada dins una calanca.

Los pescaires

donan al peis son nom de peis.

Disi: Catalonha

e vèsi al pè dels cingles

una esglèsia romana

e vèsi al pè dels cingles

per estancar ma sèt.

E la gent del campèstre

dona a la font son nom de font

al blat son nom de blat

e a l'ausèl son nom de vènt.

Disi: Catalonha

e vèsi d'òmes que trabalhan

dins de ciutats que son destin

se farga en lenga catalana.

Lo pan, l'amor, la libertat

en drecha lenga catalana.

Disi: Catalonha

e lo còr me dòl

per mon pòble occitan

que s'es botat dins los piaus

las plumas de tres colors

d'un òrre jau.

E badascla que badasclaràs

en lenga tòrsa e francimanda.

Disi: Catalonha

pr'amor que sòi un òme

que vòl una patria

pas un taüt. Que vòl un brèç.

O Catalonha!

Quantas ne´n donariái

aora que sòi 'ribat al mitan de ma vida

quantas annadas

de las que me restan

per veire sus Barcelona

ondejar las quatre barras.

E quantas

per que d'aquela prima un fremiment

sautant per dessús los Pirinèus

vengue far tressalir los bòrds de ma Dordonha

e se sente pus naut encara

pels termes negres e verds del Lemosin

onte s'acaba nòstra lenga.

O veirai, aquò?

Veirai sus 'quela terra estèrla

timidament frosar quauqua violeta

e bofar un vènt

qu'avalisca tot aquel femorièr?

De tu me sarri, Catalonha

e espèri.

Espèri.