CATALUNYA
Dic: Catalunya
i veig la vora de la mar
i sa llengua salada dins una calanca.
Els pescadors
donen al peix son nom de peix.
Dic: Catalunya
i veig al peu dels cingles
una església romànica
i bec al peu dels cingles
per aturar ma set.
I la gent del camp
dóna a la font son nom de font
al blat son nom de blat
i a l'ocell son nom de vent.
Dic: Catalunya
i veig homes que treballen
dins de ciutats que son destí
es farga en llengua catalana.
El pa, l'amor, la llibertat
en dreta llengua catalana.
Dic: Catalunya
i el cor em dol
per mon poble occità
que s'ha posat als cabells
les plomes de tres colors
d'un horrible gall.
I bada que badaràs
en llengua torta i francimanda.
Dic: Catalunya
per mor que sóc un home
que vol una pàtria
no un taüt. Que vol un bressol.
Oh Catalunya!
Quantes en donaria
ara que sóc arribat al mig de ma vida
quantes anyades
de les que em resten
per veure sobre Barcelona
onejar les quatre barres.
I quantes perquè d'aquesta primavera
un fremiment
saltant per sobre els Pirineus
vingui a fer estremir-se els marges de
ma Dordonya
i se senti més alt encara
pels termes negres i verds del Llemosí
on s'acaba nostra llengua.
Ho veuré, això?
Veuré sobre aquesta terra estèril
tímidament créixer alguna violeta
i bufar un vent
que destrueixi tot aquest femer?
A tu m'abraço, Catalunya
i espero.
Espero.
VERSIÓ ORIGINAL:
CATALONHA
Disi: Catalonha
e vèsi l'orle de la mar
e sa lenga salada dins una calanca.
Los pescaires
donan al peis son nom de peis.
Disi: Catalonha
e vèsi al pè dels cingles
una esglèsia romana
e vèsi al pè dels cingles
per estancar ma sèt.
E la gent del campèstre
dona a la font son nom de font
al blat son nom de blat
e a l'ausèl son nom de vènt.
Disi: Catalonha
e vèsi d'òmes que trabalhan
dins de ciutats que son destin
se farga en lenga catalana.
Lo pan, l'amor, la libertat
en drecha lenga catalana.
Disi: Catalonha
e lo còr me dòl
per mon pòble occitan
que s'es botat dins los piaus
las plumas de tres colors
d'un òrre jau.
E badascla que badasclaràs
en lenga tòrsa e francimanda.
Disi: Catalonha
pr'amor que sòi un òme
que vòl una patria
pas un taüt. Que vòl un brèç.
O Catalonha!
Quantas ne´n donariái
aora que sòi 'ribat al mitan de ma vida
quantas annadas
de las que me restan
per veire sus Barcelona
ondejar las quatre barras.
E quantas
per que d'aquela prima un fremiment
sautant per dessús los Pirinèus
vengue far tressalir los bòrds de ma Dordonha
e se sente pus naut encara
pels termes negres e verds del Lemosin
onte s'acaba nòstra lenga.
O veirai, aquò?
Veirai sus 'quela terra estèrla
timidament frosar quauqua violeta
e bofar un vènt
qu'avalisca tot aquel femorièr?
De tu me sarri, Catalonha
e espèri.
Espèri.
